Somos Ana y Guillermo padres primerizos de Valentina y no se nos olvidará nunca cuando comenzó la búsqueda de una guardería. Llamamos a varías con urgencia, pues empezaba a trabajar y no tenemos familia aquí. Nos programamos tres visitas: la primera en la TIC-TAC.
Cuando llegamos nos pareció un sitio muy bonito, ordenado, cuidado, acogedor y hecho con cariño.
Más allá de la puerta cuando entramos nos atendió Marina, bajamos al despacho y cogió a Valentina con cariño y empezó a decirle cosas y para nuestra sorpresa nuestra niña de solo 10 meses estaba encantada y se entendían a la perfección y ahí fue cuando nos decidimos y no nos
equivocamos.
Para nosotros el TIC-TAC son parte de nuestra familia, es una tranquilidad saber que van a cuidar y darle cariño a tu hija. Tanto es así que cuando estamos de vacaciones manda audios de WhatsApp a sus profesoras por qué las echa de menos.
Si que es verdad que tienen una gran metodología en la que aprenden trabajando cada trimestre un cuento, tienen tiempo para aprender inglés, hacen sus rutinas por la mañana y unos menús diseñados por una nutricionista; pero lo más importante es el cariño con lo que lo
hacen todo.
Cada una de las profesoras del TIC-TAC tiene algo que nos encanta, podríamos destacar lo mamá pato que es Marina con sus patitos y esos apretujones que le gustan tanto a Valentina, lo detallista que es Nuria cada día cuando Valentina llega y le dice cuánto le gusta la ropa que lleva; Sheila es delicada, cuidadosa y amorosa como nadie y nuestra Ana es la más divertida, espontánea y cariñosa de la TIC-TAC y así, podría continuar con todas y cada una de ellas, pero como dice Valentina, las queremos hasta el infinito y más allá.
No quisiera terminar sin destacar el gran acceso que tenemos como padres a saber cómo ha ido el día, si necesitamos comunicar algo o si simplemente queremos saludar siempre están por nosotros dispuestas a escuchar nuestras batallitas (tienen mucha paciencia, al menos conmigo).
En resumen, adoramos la TIC-TAC, es la segunda casa de Valentina y son parte de la familia!
Saludos,
Ana y Guillermo
I va arribar el dia…
La nostra petita havia de fer el pas a la llar d’infants, havia de sortir de l’espai familiar i volíem que, fora de casa, la cura, el tracte i l’aprenentatge fos el més proper i adequat per al seu desenvolupament. Així que com a pares primerencs i exigents, vàrem recórrer diverses llars d’infants per copsar, principalment, sensacions. El que buscàvem ens havia de transmetre benestar i confiança, amb espais il·luminats, ben condicionats, nets i amb professionals properes adaptades als temps presents, un horari flexible i respecte al ritme de l’infant.
Vam arribar a la Tic-Tac buscant aquestes sensacions i, ens va encaixar. D’això ja en fa cinc anys i aquest proper curs, la nostra tercera filla seguirà les passes de les seves germanes.
El tracte rebut per part de l’equip de la Tic Tac sempre ha estat proper, amb constant intercanvi de sensacions vers el creixement de les petites. Les nostres filles han reforçat el seu aprenentatge a la llar, han començat a caminar, a menjar, a relacionar-se amb els altres, a estimar en un espai segur, a tocar, olorar i desenvolupar-se de manera autònoma.
El resultat, es veure les criatures contentes, fet que per nosaltres ha estat primordial. Però un dels aspectes que més ens va agradar, va ser l’adaptació al mètode d’alimentació que vàrem escollir per les nostres filles, l’alimentació a trossos mitjançant el mètode BLW. A altres Llars ens van posar reticències a aquesta metodologia d’alimentació, però a la Tic Tac van ser adaptatius i respectuosos, i es van adaptar a l’estil de criança. Això ens va satisfer gratament. Dels menús que oferien vàrem triar el que mes s’adaptava a la nostra filla, d’aquesta manera, la Martina i l’Abril menjaven el mateix que els seus companys però respectant els colors, les textures, els sabors i els olors.
La nostra experiència està essent positiva, i l’hem volgut compartir amb vosaltres, per si us serveix, per conèixer millor aquest petit espai.
Una abraçada,
Família Semís Lavilla.