El control d’esfínters és el resultat del procés maduratiu neurofisiològic i psicològic de l’infant.
Per iniciar el procés d’aprenentatge sobre el control voluntari dels esfínters, l’educador ha d’estar pendent dels signes de maduració neurològica, com són la disminució del nombre d’excrecions i de miccions, i els de maduració psicològica, com són els moments que l’infant reconeix les necessitats d’excreció juntament amb les seves possibilitats d’expressar-ho. Altres indicadors que ens poden guiar per decidir l’inici d’aquest aprenentatge són la utilització de la primera persona del singular en la seva parla habitual i també, que posseeix el domini del cos necessari per seure i aixecar-se del vàter.
A nivell pràctic l’infant necessita poder experimentar amb la funció excretora, fer pipí o caca al vàter, per iniciar-se en el reconeixement de sensacions que es donen de forma casual. Observar els adults i companys abans que siguin capaços de realitzar el control, els aproxima a l’ús social dels objectes pertinents, a les seqüències d’acció, i a les indicacions que els seran útils per expressar aquesta necessitat.
Aquí us anotem recursos que us poden ajudar a l’hora d’iniciar aquest nou repte:
¡ADIÓS, PAÑAL! (Patricia Geis y Sergio Folch)
EDU YA NO QUIERE LLEVAR PAÑALES (Line Bie)
NACHO YA NO USA ORINAL (Liesbet Slegers)
YA HE ACABADO (Victoria Robert y Lee Wildish)
EL LIBRO DE LOS CULITOS (Guido Van Genechten)
¿PUEDO MIRAR TU PAÑAL? (Guido Van Genechten)